A Xert s’hi pot arribar pel poble nou o pel poble vell, i sembla que entres a dos mons diferents. No importa si ho fas des de dalt o des de baix. El millor és aparcar el cotxe a la part més baixa i fer un passeig a peu pels carrers del poble.
Descobriràs les places, els ajuntaments i les esglésies. Trobaràs els safareigs i les sínies a un costat. I a mig camí entre uns i altres, l’antic i enorme palau dels comtes de Pestagua. És l’herència de tota una vida.
I, si tens sort, podràs parlar amb els homes que encara alcen murs de pedra buscant la que més hi encaixa.
Per a anar al poble vell has de pujar carrers i el trobaràs. El poble vell s’acomoda a la falda de la muntanya. Sabràs que estàs a prop perquè els carrers es tornen més estrets i comença el pendent.
La seua porta simbòlica pel carrer de València la marca el palau dels comtes de Pestagua, a mà esquerra. Pel carrer del Forn, el canvi de paviment, igual que pel carrer del Tossalet.
A dalt de tot del carrer del Sol les cases acolorides alegren el carrer. I al final, a mà dreta, una costa de pedra porta fins a l’església vella.
Si arribes a l’església vella pel carrer Cap de la Vila aniràs descobrint l’edifici a poc a poc a mesura que puges. Si arribes pel carrer Fredes, ja la veuràs de lluny.
L’edificació primitiva és de finals del segle XIII i es va construir sobre el castell que presidia el poble. Va ser al segle XV quan es va fer la porta lateral, que és la que més et sorprendrà. Val la pena acostar-se per observar els detalls de la porta i l’arquivolta que la protegeix.
Durant el segle XVII es va fer una reforma important que va canviar diversos elements estructurals.
L’incendi de 1856 va espatllar gran part de les riqueses interiors i la reforma que es va fer no era la que estava projectada en un primer moment.
La història tràgica d’esta església no acaba ací, perquè durant la Guerra Civil es van destruir tots els retaules i l’arxiu. Així que Xert va optar per construir una nova església al nou nucli de població. No va ser fins a 1984 quan es van començar les obres per donar a l’església vella l’aspecte actual.
L’accés més antic de l’església és l’actual porta lateral. La façana, no obstant això, va quedar inacabada. Tot i això, de lluny es veu l’espadanya amb els quatre arcs de mig punt amb les campanes i l’altra més xicoteta, superior, amb la quinta.
Fixa’t també en les gàrgoles en forma de canó que coronen l’església i en l’arc del carrer Fredes al costat de la façana.
A la part posterior de la façana principal hi ha un espai que segurament havia sigut el vell cementeri.
El palau dels comtes de Pestagua data del segle XVII. El va fer construir la família Feliu, que provenia de Castelló i eren comtes de Pestagua. Eren molt rics, tant que, a banda del palau, que té dos cossos, havien pagat també una de les capelles de l’església vella. Hi van estar fins al segle XX.
Fins als anys seixanta hi va viure el metge de Xert, que s’havia casat amb la filla de la comtessa. Després, el palau va ser la seu de la cooperativa agrícola i un centre social amb bar. Sigua com sigua, l’edifici es va anar deteriorant.
L’edifici té dues portes amb grans dovelles que formen arcs de mig punt i que marquen les entrades senyorials. També té altres portes auxiliars. La restauració de l’edifici et permetrà veure els carreus que envolten les finestres i els ampits que sobresurten de la paret de la façana principal.
És d’arquitectura gòtica civil. Al seu interior té un saló noble molt ampli i altres dependències. Els arcs de pedra i l’alçada de les parets fan que la visió de l’espai siga impressionant. També s’ha restaurat l’entrada de les tartanes i les escales laterals de pedra d’aquest vestíbul.
El que ara és una de les places més menudes però amb més encant de Xert, la plaça Vella, va ser la plaça major del poble quan aquest tenia muralles. De fet, el Portal Fosc, que naix de baix de les cases de la plaça, era una de les portes de la muralla. Un dels seus arcs té la inscripció d’una data, 1609.
Unes bigues de fusta i unes columnes rodones de pedra creen el porxe característic de la plaça Vella. L’Ajuntament vell, al Portal Fosc, té una biga mestra que data de 1691.
A l’altra punta de la menuda plaça trobaràs una font de pedra amb dos pinacles en forma de carxofa.
La nova església de Xert, que també porta per nom Parròquia de l’Assumpció de Maria, es va construir als anys seixanta. L’església vella havia quedat parcialment destruïda durant la Guerra Civil, i el pressupost per reconstruir-la era massa elevat, segons el projecte previst.
A més, atés que el poble havia anat baixant la muntanya, es va prendre aquesta decisió. A la part central de la façana, s’alça el campanar, quadrat i rematat per una estructura de ferro que allotja la campana. També hi ha una creu davall del rellotge. Es tracta d’una construcció moderna i exteriorment austera.
Al Pla de la Font hi ha els safareigs del poble de Xert. No són els únics. També n’hi ha uns a les afores, al costat de la font de l’Aubelló. Els del poble daten dels segles XIX i XX i mantenen el cartell que resa «Safareigs públics». S’hi accedeix per una xicoteta arcada al costat del barranc de la Font, just després de passar pel pont que els unix al nucli del poble.
Tres piques emmarcades per uns grans arcs de mig punt que obrin l’edifici cap al barranc i a una placeta que hi ha a la cantonada deixen veure un pou amb una sínia. La sínia i el pou es troben en un terreny particular. Si t’hi fixes veuràs els cubes amb què s’alça l’aigua del pou.
PLA DE DINAMITZACIÓ I GOVERNANÇA TURÍSTICA MAESTRAT, ÀNIMA INTERIOR