La gran riquesa històrica de Sant Rafael del Río es troba als seus voltants: els antics molins, les masies agrícoles i els corrals. Són els edificis que durant l'època de major esplendor del Maestrat van convertir el barri en poble. La pedra seca, Patrimoni de la Humanitat, en forma de murs i terrasses, acompanyen el viatger. Rutes ramaderes, pinedes i terres àrides ofereixen una gran bellesa natural als caminants. Es mereixen una visita. També als afores de la població trobaràs la zona de pícnic entre els camps d’oliveres.
Es mereixen una visita.
Des del centre de Sant Rafael del Río i seguint la carretera cap a Rossell trobareu el Molí Canet a la dreta, prop del riu Sénia. Va ser una de les possessions de l'orde de Montesa quan aquestes terres formaven part de Traiguera. Es remunta al segle XIV i va estar actiu fins ben entrat el segle XX. No és el més antic de la zona, però és el més important. Primer va funcionar com a molí fariner i molí de drap. A partir del segle XVII, l'Ajuntament de Canet lo Roig, al qual pertanyia, el va llogar com a batán i molí per fer paper. Més tard, en els últims temps, va ser una central hidroelèctrica. La seva proximitat al riu i la canalització de l'aigua, que encara es pot veure, corroboren el funcionament de la maquinària.
Amb el Parc Natural de la Tinença de Benifassà al fons, la mida de l'edifici, de planta rectangular i amb teulada a dues aigües, mostra la importància del lloc. La instal·lació es va ampliar amb un edifici adjacent i un gran estany que recollia l'aigua procedent del canal. Veureu les petites comportes que deixen passar l'aigua a l'estany o als aparells que van moure el molí. Tot i que amb el pas del temps va tenir diferents propietaris, el conjunt ara pertany a l'Ajuntament de Sant Rafael del Río. Encara que ara no es pot veure l'interior del molí, que està en ruïnes, es pot veure el gran estany. També es pot veure el rellotge de sol que adorna la façana sud de l'edifici principal.
Una bassa recollia l'aigua que venia del canal.
Al costat del riu Sénia hi ha un bosc de pins al costat del Bosc del Temps. És un bosc de pins de diferents edats organitzat en fileres ordenades. Els arbres tenen una franja de colors i una placa sobre la qual apareix un dia de l'any. La proposta és caminar tranquil · lament pels arbres per trobar el seu propi aniversari o qualsevol data significativa. Hi ha 366 arbres, un pi per cada dia de l'any. Només hi ha una pista: les línies de colors corresponen a les estacions de l'any. Blanc per l'hivern, verd per la primavera, groc per l'estiu i ocre per la tardor.
Des de Sant Rafael del Río es pot anar al Bosc del Temps caminant pel camí que passa al costat de la Sénia. Si vas en cotxe, és més útil anar des del Castell. Per fer-ho cal creuar el Pont de Sant Rafael del Río cap al Castell i continuar en direcció a La Sénia. Després haureu de creuar el riu Sénia a peu i el trobareu immediatament. És una instal · lació que va començar fa més de trenta anys i que dóna valor a la natura. Va ser creat per conscienciar sobre la importància que té el medi natural per a les nostres vides i benestar i és patrimoni de tothom. A més, s'ha convertit en un racó on diversos ocells, guineus, conills i altres animals troben refugi.
És el patrimoni de tots.
El Corral de Ramada és un bon exemple de construcció agrícola. En aquest cas és un edifici en forma de L fet de pedra seca. La coberta té forma de volta de canó i les pedres que la formen es subjecten amb morter, una barreja de sorra, calç i aigua. A partir d'una construcció senzilla, es va ampliar per acollir els ramats i també es va servir per emmagatzemar eines de camp. Parcialment cobert d'herba i arbustos, es troba en bon estat i es pot visitar.
S'utilitzava per protegir ramats i emmagatzemar eines del camp.
Per trobar el Corral de Ramada, que es troba enmig dels camps d'oliveres i el municipi de Sant Rafael del Río, cal anar cap a Traiguera. Sempre seguint camins asfaltats, primer a la dreta i després a l’esquerra, arribaràs a l’edifici de pedra. Aquesta zona de Sant Rafael del Río és un mosaic de camps d'oliveres, però el barranc del Cameu passa a prop. Una mica més avall, la de la Barbiguera. Això indica que en temps passats el territori tenia més aigua i hi havia més zones boscoses per a pasturar.
Actualment, en general, el Maestrat està format per persones que viuen de conreus de secà, com oliveres i ametllers.
Antigament, el territori no era àrid, al contrari: regat per l'aigua dels barrancs, boscos, camps de cereals, vinyes, oliveres, ametllers, horts i fruiters es barrejaven. També vol dir que hi havia moltes masies que vivien d'aquestes terres, com Mas dels Macos, Fèsol, Cervera, Beneites... Molts d'ells es troben ara en estat ruïnós o són magatzems agrícoles o corrals ramaders. Altres, com Mas de Marcela, Mas de Saura o Mas de Naranco, són cases de camp. Tot i que la ruta no està senyalitzada, es poden recórrer les carreteres de Sant Rafael del Río per fer un recorregut per les diferents masies.
La pedra seca és una de les riqueses històriques del territori maestrat, i aquesta tècnica constructiva ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat. A Sant Rafael del Río destaquen els murs o bancs que actuen com a frontera entre camps. També serveixen com a límit de les terrasses, de manera que contenen la terra on creixen les oliveres.
Passejant pel terme municipal trobareu aquest tipus de construcció allà on mireu, i també barraques de pedra seca. A més, els antics edificis combinaven murs de pedra seca amb morter, per fer-los més duradors. Un bon exemple és el Corral de Ramada, que era refugi dels ramats.
PLA DE DINAMITZACIÓ I GOVERNANÇA TURÍSTICA MAESTRAT, ÀNIMA INTERIOR