L’herència de tota una vida

El Poble Vell

Per a anar al poble vell has de pujar carrers amunt i hi arribaràs. El poble vell s’acomoda en la falda de la muntanya. Sabràs que t’hi acostes perquè els carrers es fan més estrets i comença el pendent.
La seua porta simbòlica pel carrer de València la marca el palau dels comtes de Pestagua, a mà esquerra. Pel carrer del Forn, el canvi de paviment, igual que pel carrer del Tossalet.
Al capdamunt del carrer del Sol les cases acolorides fan alegre el carrer. I al final, a mà dreta, una pujada de pedra porta fins a l’església vella.

S’acomoda a la falda de la muntanya

De finals del segle XIII

L’ església vella

Si arribes a l’església vella pel carrer Cap de la Vila aniràs descobrint l’edifici a poc a poc a mesura que fas la pujada. Si arribes pel carrer Fredes, ja la voràs de lluny.
L’edificació primitiva és de finals del segle xiii i es va fer sobre el castell que presidia el poble. Va ser en el segle xv que es va fer la porta lateral, que és la que més et sorprendrà. Val la pena acostar-s’hi per a observar els detalls de la porta i l’arquivolta que la protegeix.
Durant el segle xvii es va fer una reforma important que va canviar diversos elements estructurals.

Un incendi va malmetre les riqueses de l’església

Les riqueses de l’església

L’incendi de 1856 va malmetre gran part de les riqueses interiors i la reforma que es va fer no era la que estava projectada en un primer moment.
La història tràgica d’esta església no acaba, perquè durant la Guerra Civil es van destruir tots els retaules i l’arxiu. Així que Xert va optar per a construir una nova església al nou nucli de població. No va ser fins el 1984 que es van començar les obres per a donar a l’església vella l’aspecte actual.

En la Guerra Civil es van destruir tots els retaules

Sobre la fatxada

L’ espadanya amb quatre campanes

L’accés més antic de l’església és l’actual porta lateral. La fatxada, en canvi, va quedar inacabada. Tot i això, des de lluny es veu l’espadanya amb els quatre arcs de mig punt amb les campanes i l’espadanyeta superior amb la cinquena.
Fixa’t també en les gàrgoles en forma de canó que coronen l’església i en l’arc del carrer Fredes al costat de la fatxada.
En la part de darrere de la fatxada principal hi ha un espai que segurament havia estat el cementiri vell.

Unes gàrgoles en forma de canó coronen l’església

És d’arquitectura gòtica civil

El Palau dels Comtes de Pestagua

El palau dels comtes de Pestagua data del segle xvii. El va fer construir la família Feliu, que provenia de Castelló i eren comtes de Pestagua. Eren molt rics, tant que, a part del palau, que té dos cossos, havien pagat, també, una de les capelles de l’església vella. Van estar-s’hi fins el segle xx.
Fins als anys seixanta hi va viure el metge de Xert, que s’havia casat amb la filla de la comtessa. Després, el palau va ser la seu de la cooperativa agrícola i també un centre social amb bar. Siga com siga, l’edifici es va anar deteriorant.

L’edifici té dues portes amb grans dovelles que formen arcs de mig punt i que marquen les entrades senyorials. També té altres portes auxiliars. La restauració de l’edifici et permetrà vore els carreus que envolten les finestres i els ampits que sobreixen de la paret de la fatxada principal.
És d’arquitectura gòtica civil. En l’interior té un saló noble molt ampli i altres dependències. Els arcs de pedra i l’altura de les parets fan que la visió de l’espai sigui impressionant. També s’ha restaurat l’entrada de les tartanes i les escales laterals de pedra d’este vestíbul.

Un espai interior impressionant

Vella, va ser la plaça major del poble quan este tenia muralles

La plaça Vella

El que ara és una de les places més xicotetes però amb més encant de Xert, la plaça Vella, va ser la plaça major del poble quan este tenia muralles. De fet, el Portal Fosc, que parteix de sota les cases de la plaça, era una de les portes de la muralla. Una de les seues arcades té la inscripció d’una data, 1609.
Unes bigues de fusta i unes columnes redones de pedra creen el porxo característic de la plaça Vella. L’Ajuntament vell, al Portal Fosc, té una biga mestra que data del 1691.
En l’altra punta de la xicoteta plaça hi trobaràs una font de pedra amb dos pinacles en forma de carxofa.

Construcció moderna i exteriorment austera

Parròquia de l’Assumpció de Maria, església nova

L’església nova de Xert, que també porta per nom Parròquia de l’Assumpció de Maria, es va construir als anys seixanta. L’església vella havia quedat parcialment destruïda durant la Guerra Civil, i el pressupost per a reconstruir-la era massa elevat, segons el projecte previst.
A més, com que el poble havia anat baixant la muntanya, es va prendre esta decisió. En la part central de la fatxada, hi ha el campanar, quadrat i rematat per una estructura de ferro que allotja la campana. També hi ha una creu a sota del rellotge. Es tracta d’una construcció moderna i exteriorment austera.

També n’hi ha uns en els afores, al costat de la font de l’Aubelló

Els rentadors públics

Al Pla de la Font hi ha els rentadors del poble de Xert. No són els únics. També n’hi ha uns en els afores, en el costat de la font de l’Aubelló. Els del poble daten del segle xix i xx i mantenen el cartell que diu «Lavaderos públicos». S’hi accedeix per una xicoteta arcada al costat del barranc de la Font, tot just havent passat sobre el pont que els uneix al nucli del poble.
Tres piques emmarcades per uns grans arcs de mig punt que obren l’edifici cap al barranc i a una placeta que té en el cantó deixen vore un pou amb una sénia. La sénia i el pou es troben en un terreny particular. Si t’hi fixes voràs els poals amb què es treu l’aigua del pou.