Un passeig pels carrers de Tírig

Església parroquial de Nostra Senyora del Pilar

Les campanes de l’església de Nostra Senyora del Pilar sonen fortes al mig del xicotet poble de Tírig. Es tracta d’una construcció de finals del segle xvii amb un campanar de planta quadrada que, envoltant el rellotge de sol, té pintats els signes del zodíac. No és tan estrany si sabem que era propietat del poble, i no de l’església.
A mitjans del segle xx l’església es va reformar. La forma del seu contorn, més paregut a un mas que a una església tradicional, la podràs comprovar fent tota la volta a l’edifici. La xicoteta plaça que té al costat és on abans hi havia hagut el cementeri.

Una imatge de fotografia

El Carrer d’Enmig

De davant del campanar ix el carrer d’Enmig, el més antic del poble. Amb cases xicotetes amb flors a banda i banda de l’entrada, ens transporta als carrers d’infantesa, quan els pobles eren per a córrer i jugar fins que es feia de nit.
Tindràs una bonica sorpresa si, després de fer un tros de carrer, et gires cap a l’església. Una imatge de fotografia. Un altre detall que no et pot passar per alt és la part de sota dels balcons, enrajolada amb rajoles de la zona.

El pou i els safarejos

El Pou de la Vila

Al Pou de la Vila, on hi ha els safarejos de Tírig, s’arriba fent un passeig vorejant camps d’oliveres i d’ametlers. Està als afores del poble, en el carrer del Pou, que després segueix el barranc de la Cova, que porta a Catí. De lluny es veu una edificació groga i amb arcades de rajola.
El pou és del segle xix. Les tropes napoleòniques el van construir durant el temps en què van conviure amb els tirijans perquè no hi havia prou aigua per a ells. Els safarejos i els porxos que els acullen es van construir més endavant.

Onze piques fent un recorregut

Del pou es treia l’aigua amb un poal i es llançava en una xicoteta pica que hi ha al costat. L’aigua corria per les canals de sota de les pedres de llavar, i s’anaven omplint, una a una, les onze piques, fent un recorregut. A cada pica hi podien llavar dues persones, davant per davant. Segurament era llavors que les dones de Tírig arreglaven el món.
Hi ha tres piques més, independents del recorregut. Segurament servien per a rentar o esbandir la roba, o per a llavar la dels malalts.

Celebra el centenari del naiximent de l'artista

El Monument Gabriel Puig Roda

El Monument es troba en una xicoteta placeta molt agradable i amb arbres que hi ha en l’entrada de Tírig camí del Museu de la Valltorta. Dos ciprers donen la benvinguda als visitants del xicotet parc. Està dedicat al cèlebre pintor tirijà Gabriel Puig Roda, que va viure entre els segles xix i xx.
El monument, representació dels seus cognoms, combina una pila de pedres de la zona en forma de puig i una roda, també de pedra. Celebra el centenari del naixement de l’artista i va ser construït pels seus conciutadans.

Costumisme pictòric

El Museu pintor Gabriel Puig Roda

Pots visitar el museu dedicat al pintor Gabriel Puig Roda els dies entre setmana, en l’edifici que comparteix amb l’Ajuntament. També es pot demanar cita.
Gran part de la seua obra, centrada en l’estil del costumisme pictòric, es troba en este museu. La seua obra es caracteritza per la tècnica de la pintura a l’oli i per les escenes costumistes, escenes quotidianes mostrades amb molt de color.
Puig Roda va estudiar a València, Madrid i Roma, i després va viure a Barcelona i a Vinaròs.

El conte de la rabosa i el llop

Parc de la Raboseta

El Parc de la Raboseta és una esplanada ampla i lliure en l’eixida del poble anant cap a la Salzadella. És on hi havia hagut el calvari vell. Hi ha una escultura que representa el conte de la rabosa amb el formatge en la boca.
Si vols saber la història, es diu que hi havia una rabosa de Tírig que es va trobar amb un llop que venia d’Albocàsser amb un formatge en la boca. La rabosa va pensar com podia fer que el llop deixés anar el formatge… i només li va haver de preguntar d’on venia. El llop va fer el mateix quan la rabosa es va quedar amb el formatge, però se’n va anar amb la cua entre les potes. Saps per què?