Es conserva en l’interior de l’Oficina de Turisme

El forn medieval

Una bona manera de començar la visita a Sant Mateu és visitar el forn medieval, que es conserva en l’interior de l’Oficina de Turisme. Era un dels dos forns històrics del poble, i el trobaràs en un edifici de planta baixa, sota unes enormes arcades que emmarquen la sala.
El forn medieval, del qual es té notícia des de 1386, és en el carrer Historiador Betí, que porta a la plaça Major. Ja que visites l’Oficina de Turisme, no deixes d’adquirir els productes típics del Maestrat i de Sant Mateu.

Rep el nom de l’última família que el va habitar.

El palau Borrull

A poques passes del forn medieval hi ha el palau Borrull, del segle xv, que rep el nom de l’última família que el va habitar. Després, seria la seu de l’Audiència criminal, una espècie de jutjats que van convertir Sant Mateu en cap de partit el segle xix.
L’interior de l’edifici ha patit moltes remodelacions al llarg dels segles per a adaptar-se a les necessitats. Quan hi entres, passa fins al fons, i voràs els gegants de Sant Mateu, Mateu i Àngels, que ixen per festes juntament amb els cabuts. I si puges les escales, en primavera, sentiràs els ocells que han fet niu en la teulada.

L’únic vestigi de la jueria

Carreró dels Jueus

Entre el palau Borrull i el de la Cort Nova hi ha el carreró dels Jueus. És l’únic vestigi de la jueria, el barri on els jueus havien de viure obligatòriament, que hi va haver en Sant Mateu durant el segle xiv.
Els palaus acostumaven a estar separats per carrers estrets durant l’època gòtica. Així s’afavoria l’entrada de llum i la ventilació en els edificis nobles. En este cas, el carreró dels Jueus servia per a accedir a l’aljama o jueria, que es trobava en la part alta del poble, la més antiga. Té una reixa, igual que en l’edat mitjana, quan el barri tancava les portes per a no patir atacs.

Exemple rellevant del gòtic civil valencià

El Palau de la Cort Nova

Al costat de la plaça Major trobaràs la seu de l’Ajuntament, que ho és des del segle xv. Es tracta de l’impressionant palau de la Cort Nova, exemple rellevant del gòtic civil valencià juntament amb el palau Borrull. La Cort Vella, en el carrer de la Cort, que va ser la casa consistorial els dos segles anteriors, després va acollir les masmorres.
Destaquen, en la fatxada, les quatre finestres amb mainells, les xicotetes columnetes que les divideixen, i els tres lòbuls superiors a cada finestra. L’edifici ha patit moltes transformacions, tant en l’interior com en l’exterior. La finesa de les pedres tallades de la fatxada, els carreus, et faran entendre com era d’important Sant Mateu en la seua època d’esplendor.

El centre vital de Sant Mateu

La Plaça Major

La plaça Major es transforma tota en una plaça de bous o s’ompli de dansaires durant les festes, i s’hi aplega tot el món en els grans esdeveniments. És el centre vital del poble.
Les cases que envolten la plaça se suporten amb antigues i grosses columnes de pedra, un bon lloc on resguardar-se de la calor de l’estiu. Un consell: fes el vermut, a sol o a ombra, a tocar dels porxos de tot el contorn.

Vermut en la plaça Major

Una font del segle XIV

La font de l’Àngel

En la plaça Major, al costat dels carrers de la Cort i de Morella, trobaràs la font de l’Àngel. Igual com la plaça que l’acull, es té notícia de la font des de l’últim terç del segle xiv. De tota manera, l’aspecte actual és el resultat de les modificacions que va patir fins el segle xvii. Les quatre canelles metàl·liques que llancen aigua contínuament tenen caps d’animal. A vore si t’atrevixes a endevinar què són.

L’àngel de bronze

L’àngel de bronze que corona la font de l’Àngel és una reproducció de la figura que va fer Modest Pastor, escultor valencià del segle xix. L’original es guarda en el palau Borrull, en la Col·lecció Museogràfica d’Història Local. De tota manera, se sap que en el segle xviii ja hi havia un àngel damunt de la font, d’aquí el seu nom.

Una església testimoni de tots els temps

L’ església Arxiprestal

Si vols fer un viatge pel temps, observa els vestigis de la primitiva església de Sant Mateu, que es va alçar en el segle xiii, en les seues pedres. L’església Arxiprestal ha estat testimoni dels diversos estils arquitectònics. Del romànic en trobem la portada i els capitells vegetals. Del gòtic valencià, la nau, l’absis i el campanar, entre altres, que van convertir l’església en més monumental en augmentar la importància de Sant Mateu.
Alhora que va créixer el nombre d’habitants, que va arribar a uns 4.500 l’any 1373, va ser necessari ampliar l’església. L’església es feia més alta i més gran, i un cop construït el nou tram, s’enderrocava l’antic.

Separat de l’església

El campanar octogonal

No és estrany trobar el campanar separat de l’església en alguns pobles del Maestrat. Este, octogonal, és del segle xv i té 32 metres d’altura i també 32 metres de contorn.
Com que era alhora una torre de defensa i refugi, només s’hi podia entrar per una passarel·la elevada que anava a parar a la Casa de l’Abadia. Este pont alçat estava a 4 metres del terra, i ara s’hi puja per una escala exterior de ferro.

També era una torre de defensa

L’antic cementeri

El Calvari

A molts pobles del Maestrat es conserva encara el Calvari a prop dels edificis religiosos més importants. Es tracta de l’antic cementeri, el fossar, que aleshores es trobava dins de les muralles. El de Sant Mateu també tenia una creu de terme, l’original de la qual es troba en el museu del palau Borrull.
Des de l’esplanada que ara s’estén sòbria, pots observar els contraforts de l’absis de l’església. També la cúpula acabada amb teules brillants de la capella de Sant Climent. Una autèntica lliçó d’història.

El fossar dins de les muralles

Defensa de la vila

La muralla

El primer que es veu quan s’arriba a Sant Mateu des de Xert és la resta de la muralla. En realitat es tracta de la segona que es va fer per a defensar la vila. La primera envoltava el poble vell, en l’entorn de l’església de Sant Pere.
El tram que es pot visitar té 260 metres, uns 6 metres d’alçada, i el fossar defensiu segueix el curs del riu Palau. És de finals del segle xiv, havia arribat a tenir 1.600 metres de perímetre i 8 portals que donaven pas a Sant Mateu. Se’n poden trobar vestigis en les parets d’algunes cases i en la torre Cantacorbs i l’antic portal de Morella.

Una torre quadrada amb una lnterna octogonal

El Campanar de les Llàstimes 

És una torre quadrada amb una llanterna octogonal en el cim que es veu als afores de Sant Mateu. Pareix que formi part d’una masia, però en realitat era part del desaparegut convent de Sant Domènec. Els dominics que l’habitaven també gaudien d’un claustre i una església. L’esveltesa del campanar es deu al fet que és una construcció del segle xviii, tot i que el convent es va fundar quasi tres segles abans.

En la plaça de la Verge de la Font

Font de la Mare de Déu i abeurador

En la plaça de la Mare de Déu de la Font trobaràs, en una banda de l’encreuament de carrers, el conjunt format per la font de la Mare de Déu i un abeurador allargat. Se sap que en el segle xiv hi havia una font que en deien de Santa Maria de Montesa, però l’actual és de quatre-cents anys després. Tota de pedra, inclosa la imatge de la marededéu amb el nen Jesús, té una base hexagonal envoltada per sis columnes d’ordre toscà. Igual com la font de l’Àngel, l’aigua surt pel morro de quatre caps d’animal de bronze.

Un edifici de l’època medieval i renaixentista

Palau del Marqués de Villores

Este espectacular edifici del carrer València rep el nom del seu propietari més il·lustre, el marquès de Villores. La casa, però, s’havia construït segles abans. Este espai havia sigut la residència de la família Comí, grans mercaders de l’època medieval.
Durant el segle xvi es va reformar segons la moda renaixentista, i en podem vore, en la fatxada, la singular i decorativa garita de defensa. Sobre la porta destaca l’escut heràldic; en les finestres, a més, pots fixar-te en els detalls, ornaments vegetals i animals.

Va ser la casa més cobejada de tot el Maestrat

Com que era la casa més il·lustre de tot el Maestrat, hi van pernoctar personatges tan distingits com el rei Felip IV i part de la seua família el 1632. El marquès de Villores va habitar el palau durant el segle xvii i, posteriorment, el palau seguiria sent un espai cobejat.
Actualment s’utilitza com a Centre Rural de Congressos perquè compta amb diverses sales polivalents equipades convenientment. S’ha conservat el gran fumeral que feia de cuina, en el primer pis, i l’estructura i les arcades gòtiques de la planta baixa.

El monestir de Santa Anna: l’església i el convent

L’església, el convent i el forn de les monges agustines

Més enllà del palau del Marquès de Villores trobaràs la plaça de les Monges. Allà s’hi aplega el convent de les monges agustines contemplatives, el monestir de Santa Anna, amb la seua església. Es va fundar el 1590 en l’antic hospital dels pobres, i les monges agustines encara hi resideixen. Són una quinzena.
L’església no és la primitiva, sinó que en l’inici del segle xviii se’n va construir una de nova. Si puges el cap voràs les dues torretes bessones quadrades que allotgen les campanes. Més avall, les finestres amb reixes denoten l’aïllament del convent contemplatiu. I si t’hi fixes, el detall del pany de la porta et sorprendrà.
Dels tres convents que va tenir Sant Mateu, només queda este. El dels dominics, del 1360, i el dels caputxins, del segle xvii, han desaparegut.

El Forn de les Monges

Unes passes més enllà, en el Forn de les Monges, podràs comprar les pastes i dolços que elaboren les monges de la comunitat. És el fruit del treball manual que combinen, dia a dia, amb l’oració. Les seues especialitats són les escaldades, les pinyonades, els sospirs de Santa Rita o les boletes de Santa Anna.
També hi trobaràs xocolates i productes de temporada fets amb ingredients naturals. Tenen una botiga en línia on pots adquirir estos productes típics de Sant Mateu.

Visites singulars

Les masmorres

Si ets dels que t’agraden les visites singulars, la de les masmorres de Sant Mateu és obligada. Quan l’Ajuntament va deixar l’edifici de la Cort Vella per a passar al de la Cort Nova, aquí, en el carrer de la Cort, es va fer la presó. L’edifici original era del segle xiii, i l’ajuntament medieval va ocupar-lo durant dos-cents anys.
S’hi poden observar els murs gruixuts, la volta de canó i els soterranis, on hi ha les dues masmorres.

Visites singulars

Els rentadors o safarejos públics

A Sant Mateu trobaràs dos safarejos públics o rentadors. Són de mitjans del segle xx, o almenys esta és la data que hi podràs vore en la porta. A continuació del Calvari trobaràs un edifici pintat de roig i amb una data, 1944, assenyalada sobre la porta. En l’exterior té un abeurador de pedra que fa tot el fons de l’edifici. En l’interior hi voràs dues grans piques amb coberta. Al seu voltant, en la pedra inclinada, les dones del poble rentaven la roba quan encara no hi havia aigua corrent en les cases.
A l’altra punta del poble, en la confluència del carrer Historiador Betí i la plaça del Pla de Baix, hi ha els altres rentadors públics. Aquests, però, es caracteritzen per l’estructura arrodonida de l’edifici i d’una de les dues piques.

Va ser el centre neuràlgic del primitiu poble de Sant Mateu

L’ Església de Sant Pere

Esta església, la de Sant Pere, va ser el centre neuràlgic del primitiu poble de Sant Mateu, tot i que abans del segle xviii era un edifici civil. Ara també ho és. S’hi poden vore vestigis de la primera muralla de Sant Mateu.
Al cap de cinc-cents anys es va reconstruir tant la fatxada com el campanar i el cor, i es va decorar segons l’estil barroc. També hi havia un recobriment que es va eliminar posteriorment per a deixar vore l’estructura original medieval. Si hi entres podràs seure en un banc i vore els característics arcs de diafragma i el retaule de pedra de sant Pere i sant Pau.