Els vestigis d’un passat d’esplendor

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel

El punt més important del centre de Canet lo Roig és la parròquia de Sant Miquel Arcàngel, l’església-fortalesa herència de la que es va alçar el 1288.
L’antiga església romànica ha patit dues modificacions: la primera, el 1570, gràcies a la família Montserrat, que la va sufragar. La capella de la Comunió i la cúpula, de deu metres de diàmetre, són de la darrera remodelació, el 1795. Esta última va ser reparada el 2001, quan també es va trobar la porta gòtica original, al costat de la principal. La torre del campanar i la cúpula en forma de mitja taronja es veuen des de lluny.

Un castell des d’on defensar-se de l’enemic

L’església-fortalesa

La fatxada de l’església de Sant Miquel és austera, tant que pareix un castell. S’endevina el passeig de ronda, a dalt de la nau única, per a observar els possibles enemics que assetjaven la fortalesa. Des de la plaça d’Espanya, davant de l’Ajuntament, tindràs suficient perspectiva per a aixecar el cap i vore el campanar, estret i baix comparat amb el volum de l’església.
Al carrer de Sant Antoni descobriràs una tercera porta, d’estil neoclàssic, que en diuen «la porta falsa», amb un xicotet frontó triangular a damunt. Des d’este carrer es poden observar bé els matacans, uns sortints de pedra a la part superior de la fatxada des d’on es podia defensar-se i atacar l’enemic.

Una església amb matacans i passeig de ronda

Un passeig per Canet lo Roig

L’antiga presó

Gràcies a una porta molt xicoteta a sobre d’uns graons de pedra, en el carrer Planet d’Enroig, i un cartell que diu «Depósito de detenidos», descobrim l’antiga presó. A dins, dos calabossos sumien en la foscor més absoluta els presoners de Canet lo Roig en l’època medieval. I potser també més tard. Just passada la porta, una claraboia deixa entrar la llum del sol i podem entreveure les pedres de la sala que porta als calabossos.

Un passeig per Canet lo Roig

El Portalet de las Mongetades

Darrere de l’església-fortalesa de Sant Miquel Arcàngel trobaràs el Portalet de les Mongetades. Forma part del que havia estat la muralla de Canet lo Roig, que tancava el poble vell de l’entorn. Pareix que ja existia durant l’època en què el poble estava a la frontera entre el territori musulmà i el cristià. Si passes per sota, et pareixerà que entres a un capítol molt antic de la història.
En diuen «de les Mongetades» perquè pareix que per la zona hi havia hagut un convent de monges, tot i que no se sap del cert.

Un passeig per Canet lo Roig

Palau dels Capellans i la capella dels Piquer

La família Montserrat, una de les més nobles de Canet lo Roig en l’època medieval, vivia en un palau molt a prop de l’església-fortalesa de Sant Miquel Arcàngel. Del palau, que també rep el nom de palau dels Capellans i va ser construït el 1518, no en queda més rastre que la capella dels Piquer. Piquer, Montserrat i Bayarri són els noms de les tres famílies nobles més preeminents del poble, amb comerciants, clergues i membres de la reialesa.
La capella, que també en diuen capella dels Montserrat, ha perdut el seu ús religiós. Després de ser utilitzada com a casa de l’abadia, ha fet diversos serveis al poble acollint associacions.

Els tresors del voltant de Canet lo Roig

L’ermita del Calvari

En un xicotet monticle just davant del poble de Canet lo Roig trobaràs el Calvari. L’ermita, que va ser edificada el segle xviii, té una forma singular, de planta quasi quadrada, i forma part del barroc valencià. La seua cúpula en forma de mitja taronja ha estat recentment restaurada. El deteriorament que ha patit l’ermita al llarg dels segles no ha aconseguit enderrocar l’interior.
El xicotet absis emmarca un retaule de guixeria del qual es poden apreciar molts detalls, igual que de les columnes. Les finestres deixen entrar la llum, per bé que està tancat al públic perquè s’ha de restaurar. A fora, els ciprers li donen un aire acollidor, i les vistes de la plana són espectaculars.

Els tresors del voltant de Canet lo Roig

L’ermita de Santa Isabel i la casa de l’ermità

Entre els camps molt ben ordenats amb oliveres i cultius acabats de llaurar hi ha l’ermita de Santa Isabel. Uns enormes plàtans hi fan ombra a la primavera i a l’estiu, i unes barbacoes ens conviden a asseure’ns a dinar.
D’origen medieval, està totalment restaurada. L’esplanada que l’envolta, però, acull la gent del poble, que s’aplega per a fer romeries i celebracions. Són curiosos els grossos contraforts que suporten l’edificació, de poca alçada. La casa de l’ermità comparteix paret amb l’ermita.
Al final de l’àrea de pícnic lateral, ideal per a llegir una estona i anar sentint la remor de les fulles sobre el cap, hi ha una xicoteta sénia al costat del barranc de les Planes.