ANIMACULTURAL

Un passeig pels carrers de Càlig

Càlig

La història d’èpoques pretèrites

Són diversos els edificis que trobaràs fent un passeig pels carrers de Càlig que et permetran fer un viatge en el temps. No tots són de l’època medieval, però donades les inclemències del pas dels anys, t’alegrarà vore edificacions d’èpoques pretèrites. Els pous, les capelles, el convent o l’església de Sant Llorenç t’esperen amb els braços oberts per a explicar-te la història de Càlig.

T’esperen amb els braços oberts
Reserva la teua experiència

És renaixentista i amb elements gòtics

Església de Sant Llorenç

Al carrer Major, al mig de Càlig, s’alça l’església parroquial dedicada a sant Llorenç. Com es feia en l’època, a partir de 1619 la nova església va anar substituint l’antiga, de dos segles abans, a mesura que s’anava fent. De l’antiga església ja no en queden vestigis. Esta és renaixentista i combina elements gòtics amb un exterior auster.
És interessant la porta d’entrada, que es troba al lateral de l’església perquè la fatxada mai no es va portar a terme. Dues pilastres toscanes envolten l’obertura del nivell inferior. Sobre la porta voràs l’escut de Càlig, amb la creu, el calze i la torre. A dalt, sant Llorenç sota una petxina.

Sobre la porta voràs l’escut de Càlig

El projecte que s’havia previst per a la remodelació de l’església, que va començar el segle xvii, no es va acabar mai. Falta la fatxada, la capella de la Comunió, la segona torre campanar i detalls d’ornamentació.
A més, durant la Guerra Civil van desaparèixer molts elements de l’interior del temple, com els retaules o l’orgue.
És interessant que et fixis en les gàrgoles de canó i les pilastres de culminen els contraforts, que sobreixen del cos de l’església. En l’interior, el gran entramat d’arcs de l’absis i l’austeritat de la pedra et transportarà al passat.

És un edifici del segle xiii

La Torre de Càlig

La vista des del terrat de la torre de Càlig és impressionant. Des d’allà podràs vore els terrats de les cases, la coberta de l’església i l’ermita enmig dels arbres.
És un edifici construït aproximadament al segle xiii. Té les característiques d’una torre defensiva, amb un exterior amb porta i obertures xicotetes, però de planta francament gran. En els peus hi té la presó.

Una de les torres de sentinella del territori

Podia haver estat una de les torres de sentinella del territori de Cervera del Maestre. Quan Càlig es va independitzar d’este poble i del castell que el presideix, va perdre la seua funció i va passar a ser la casa Capitular. Se sap perquè durant la restauració de l’edifici, que va ser també un magatzem i fins i tot una discoteca, s’ha descobert una inscripció.

Un pont alçat des del jutjat

L’edifici ha sofert algunes restauracions. Es va ampliar la torre per a fer-hi un cos amb unes escales. I s’hi va fer una coberta a dues aigües, que va ser substituïda per la coberta plana actual en l’última restauració. També es va comunicar la torre amb un edifici de l’altra banda del carrer, el jutjat. Mitjançant un pont alçat es podia accedir en els pisos superiors de la torre.
La torre té un rellotge del qual es conserva la maquinària i que és el que marca l’hora de Càlig. Durant la restauració actual s’han trobat pintures en les parets que expliquen el pas del temps des de l’època medieval.

Un passeig pels carrers de Càlig

La presó

En els peus de la torre de Càlig hi ha una porta amb arc de mig punt i batent molt gros de fusta que porta cap a les estances de la presó. Una xicoteta finestra amb barrots deixa passar un poc de llum a l’interior de l’estança, que inclou un pou amb obertura redona. Al fons d’este pou s’hi tancaven els presoners. També hi havia una minúscula estança, sense llum natural ni ventilació, tancada per un altre portó. Així de dur era el pas dels empresonats per la presó de Càlig.

Un passeig pels carrers de Càlig

Porta d’en Gil

Al carrer del Pont, que ix de la plaça Vella de Càlig, hi trobaràs la porta d’en Gil, un pont entre dos edificis. Tot i que no ho pareix quan hi passes per sota, és una construcció del segle xix. Es va fer ja fora de les muralles medievals.

Un passeig pels carrers de Càlig

Capella de la Mare de Déu dels Desamparats

Esta capella, la de la Mare de Déu dels Desamparats, te la topetaràs quan vages a comprar dolços en la pastisseria del centre de Càlig. Es troba a la confluència entre els carrers del Raval i el que porta el seu nom.
És de finals del segle xviii i és l’única de les que hi havia hagut en el nucli del poble que s’ha conservat.

Un passeig pels carrers de Càlig

Convent de la Santíssima Trinidad

A la plaça dels Pous trobaràs el Convent de la Santíssima Trinitat. És un convent de clausura que existeix des de l’inici del segle xx. Va ser fundat per quatre monges trinitàries i el veïnat de Càlig es va implicar en la seua construcció. L’església que l’acompanya és de 1909. En l’interior del convent hi ha un dels pous de Càlig, el de Sant Josep, de l’any 1905.

Un passeig pels carrers de Càlig

Pou de les Grases

Al nucli de Càlig hi havia hagut diversos pous que abastien d’aigua les seves gents. El pou de les Grases, conegut com el pou del Racó, és del 1719. És el més auster dels tres que hi ha, de planta rectangular amb una estructura de pedra amb dues columnes. Un arc de ferro entre totes dues mostra el lloc des d’on es penjava la corda amb el poal per a pujar l’aigua.

Un passeig pels carrers de Càlig

Pou de les Aixetes

Un frontó de rajoles acolorides i tres piques de ceràmica formen el pou de les Aixetes, que data del 1928. L’aspecte actual el té gràcies a la restauració que l’any 2006 es va fer de la font, adossada a un dipòsit d’aigua. Diverses inscripcions en les rajoles expliquen la història de Càlig des de la seua fundació. El dipòsit també té murals fets amb rajoles en què es mostren uns quants llocs il·lustres de Càlig.

Un passeig pels carrers de Càlig

Pou de la Vila i escultura Dona calijona

Molt paregut al de les Grases, el pou de la Vila també té dues columnes, quadrades i un arc de ferro entre elles, del qual penja una corriola. La base del pou és rectangular i conté un abeurador en un dels cantons.
El 2002 l’artista F. Valls va fer un homenatge a les dones que anaven a buscar l’aigua a la font cada dia per a dur-la a les seues cases. És l’escultura de la Dona calijona.

Ànima Cultural

Càlig Cultural

Torre de Càlig

Reserva online totes les experiències i events
que es fan al Maestrat

Reserva la teua experiència