ANIMACULTURAL

Edificis singulars a tocar de la Jana

Les ermites i la font

Edificis singulars a tocar de la Jana

El pes de la història de la Jana es plasma en el nombre d’ermites de la població i també en la font de Llavar. En les primeres els habitants resolien els seus problemes de fe. Sobre les pedres del safareig les dones de la vila rentaven la roba i arreglaven els temes mundans. No cal allunyar-se gaire del nucli per a trobar-les i ser testimonis del pas del temps.

No cal allunyar-se gaire per a trobar-les

Reserva online totes les experiències i esdeveniments
que es fan al Maestrat

Reserva la teua experiència

Arquitectura barroca il·lustrada valenciana

La Capella de la Mare de Déu dels Àngels

A la capella de la Mare de Déu dels Àngels, als afores de la Jana, s’arriba des del carrer de València, agafant la carretereta que porta a Sant Mateu. Igual que les de l’església de Sant Bartomeu, la porta de la capella és de metall daurat i presenta relleus gravats.
Forma part dels edificis d’arquitectura barroca il·lustrada valenciana. Té dos cossos: el de davant és com un quadrat arrodonit coronat per una cúpula de mitja taronja; a darrere té un absis.
Al mateix recinte, amb un bon conjunt de ciprers a banda i banda, trobaràs el cementiri, que li queda a la part posterior.

Edificios singulares

Ermita de Santa Anna

 

Al final del carrer dels Frares i al costat de la indicació de la ruta GranTour, etapa entre Sant Jordi, la Jana i Traiguera, hi ha l’ermita de Santa Anna. Es tracta d’una construcció del 1627 que originàriament pertanyia al convent de la Mare de Déu de la Solitud. Ha estat reparada en diverses ocasions i en una d’elles es va descobrir una fossa comuna.

Està formada per una font, un abeurador i tres grans piques

La font de Llavar

Un xicotet rec d’aigua que prové de dues fonts sota una gran arcada de mig punt abasta les tres piques que formen els safarejos de la font de Llavar.
Els brocs de la font i l’arcada que els aixopluga estan sota mateix de la creu de terme, que abans havia estat més a prop de les cases. Va ser traslladada per a deixar lloc a la placeta que ara es troba a la part elevada, al costat dels safarejos.eLa creu de terme va ser traslladada

 

El sabó es feia amb les restes de l’oli usat

El centre de reunió de les dones

 

La construcció primitiva parteix d’una font romana que es va reconstruir el 1350, quan la Jana era un lloc important del Maestrat. Una fotografia antiga mostra les tres piques cobertes amb dues teulades, que eren el centre de reunió de les dones i els xiquets del poble.
Una quarta pica, més xicoteta i separada de les altres, s’utilitzava per a llavar la roba dels malalts. Així, l’aigua, que corre d’un pica a l’altra, no passava mai per la roba que calia higienitzar. El sabó es feia amb les restes de l’oli usat, cosa no gens estranya, perquè el Maestrat és terra d’oliveres.

On trobar les experiències

GEO

360º