ANIMACULTURAL
Edificis singulars a tocar de la Jana
Les ermites i la font
Edificis singulars a tocar de la Jana
El pes de la història de la Jana es plasma en el nombre d’ermites de la població i també en la font de Llavar. En les primeres els habitants resolien els seus problemes de fe. Sobre les pedres del safareig les dones de la vila rentaven la roba i arreglaven els temes mundans. No cal allunyar-se gaire del nucli per a trobar-les i ser testimonis del pas del temps.
No cal allunyar-se gaire per a trobar-les
Reserva online totes les experiències i esdeveniments
que es fan al Maestrat
Arquitectura barroca il·lustrada valenciana
La Capella de la Mare de Déu dels Àngels
A la capella de la Mare de Déu dels Àngels, als afores de la Jana, s’arriba des del carrer de València, agafant la carretereta que porta a Sant Mateu. Igual que les de l’església de Sant Bartomeu, la porta de la capella és de metall daurat i presenta relleus gravats.
Forma part dels edificis d’arquitectura barroca il·lustrada valenciana. Té dos cossos: el de davant és com un quadrat arrodonit coronat per una cúpula de mitja taronja; a darrere té un absis.
Al mateix recinte, amb un bon conjunt de ciprers a banda i banda, trobaràs el cementiri, que li queda a la part posterior.
Edificios singulares
Ermita de Santa Anna
Al final del carrer dels Frares i al costat de la indicació de la ruta GranTour, etapa entre Sant Jordi, la Jana i Traiguera, hi ha l’ermita de Santa Anna. Es tracta d’una construcció del 1627 que originàriament pertanyia al convent de la Mare de Déu de la Solitud. Ha estat reparada en diverses ocasions i en una d’elles es va descobrir una fossa comuna.
Està formada per una font, un abeurador i tres grans piques
La font de Llavar
Un xicotet rec d’aigua que prové de dues fonts sota una gran arcada de mig punt abasta les tres piques que formen els safarejos de la font de Llavar.
Els brocs de la font i l’arcada que els aixopluga estan sota mateix de la creu de terme, que abans havia estat més a prop de les cases. Va ser traslladada per a deixar lloc a la placeta que ara es troba a la part elevada, al costat dels safarejos.eLa creu de terme va ser traslladada
El sabó es feia amb les restes de l’oli usat
El centre de reunió de les dones
La construcció primitiva parteix d’una font romana que es va reconstruir el 1350, quan la Jana era un lloc important del Maestrat. Una fotografia antiga mostra les tres piques cobertes amb dues teulades, que eren el centre de reunió de les dones i els xiquets del poble.
Una quarta pica, més xicoteta i separada de les altres, s’utilitzava per a llavar la roba dels malalts. Així, l’aigua, que corre d’un pica a l’altra, no passava mai per la roba que calia higienitzar. El sabó es feia amb les restes de l’oli usat, cosa no gens estranya, perquè el Maestrat és terra d’oliveres.
On trobar les experiències
GEO
360º
Agenda Maestrat
