Se sent la dringadissa de l'aigua de la font

Font i rentador de l’Aubelló

Per a anar a la font i al safareig de l’Aubelló s’ha d’agafar el camí asfaltat que ix dels llavadors públics del Pla de la Font i voreja el poble per la dreta. Un cop passat el pont del Pla i amb els rentadors a darrere, agafa el camí i ves una mica enllà.
La font i safarejos estan en un raconet preciós en què se sent la dringadissa de l’aigua que ix de la font. Té un frontó ondulat encapçalat per una imatge pintada de sant Marc de la Barcella sobre rajoles.

Té un frontó amb una imatge de sant Marc de la Barcella

Font i rentador de l’Aubelló

Una sola pica molt gran

A tocar de la font hi ha una taula de pícnic i un xicotet aljub al qual s’accedeix per uns graons. A continuació hi ha els safarejos, que consten d’una sola pica, molt gran. Es veu que el recinte va ser reconstruït i cobert amb un teulat inclinat.
El barranc de la Font recull l’aigua de la font que no va a parar al rentador, i també la que raja de la gran pica del safareig. Així l’aigua retorna a la natura un cop passada la instal·lació.

L’aigua retorna a la natura

A l’edat mitjana hi va haver un poblet enfilat en la muntanya

La Barcella

Donada la posició privilegiada de la zona de Xert sobre la vall i la rambla de Cervera, a l’edat mitjana hi va haver un poblet enfilat en la muntanya. Era la Barcella. S’ha trobat una carta de pobla de l’any 1192 que acredita la seua condició.
Va passar a formar part de Xert a finals del segle xiv. La pesta negra havia provocat la seua despoblació. Fins el 1961 va estar habitat perquè hi havia una escola per als xiquets i xiquetes que vivien en els vint-i-cinc masos del voltant. Ara només queda l’ermita de Sant Pere i Sant Marc.La carta de pobla de l’any 1192 acredita la seua condició de poble

La gent de Xert hi celebra la festa major amb una romeria

Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella  

Va ser l’església parroquial de la Barcella mentre el poble va existir. Durant el segle xviii es va fer una restauració de l’aleshores ja ermita, que havia quedat abandonada. Dos segles després, la Guerra Civil va tornar a fer estralls sobre l’ermita, que es va restaurar el 1991. Ara la gent de Xert hi celebra la festa major d’abril amb una romeria.
Es troba en un turó a una hora a peu de Xert, entre la serra del Turmell i la Mola Murada.

Va ser l’església parroquial de la Barcella

Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella

Diverses edificacions i una torre adossada

L’ermita té diverses edificacions: l’església, la porxada, la torre de guaita, la casa de l’ermità i altres xicotetes edificacions, ara abandonades.
Una espadanya amb una campana de 1736 corona la torre de Sant Marc, adossada a l’ermita. El cos de l’ermita té quatre trams i capelles laterals entre els contraforts. En l’interior de l’església hi ha pintures murals d’estil rococó que daten del segle XVIII.

Té pintures murals d’estil rococó

Disseminades pel territori

Las torres de sentinella

Part de les edificacions de defensa de la zona de Xert eren diverses torres disseminades pel territori. Van fer servei quan la zona era de domini àrab i sota el poder dels maestrats. En queden algunes: la torre del Molinar, la torre de Sant Marc, la torre d’Enroig i la torre dels Pepos.

Des de la pedrera podràs contemplar la vall que s’obri als seus peus.

La pedrera

En el camí que porta a la Mola Murada, dins de l’àrea de les Moles de Xert, hi ha l’antiga pedrera. La delaten unes edificacions i, sobretot, els grans blocs de pedra que han quedat escampats. La pedrera abastia el Maestrat de marbre jaspiat o roig. Va quedar abandonada durant els anys huitanta.
Ara es poden vore les enormes parets rectes, que ixen de la roca rogenca. A més, des de la pedrera podràs contemplar la vall que s’obri als seus peus.