Va ser molí fariner, draper i central elèctrica

El Molí Canet

Des del nucli de Sant Rafael del Riu i seguint la carretera cap a Rossell trobaràs el Molí Canet a la dreta, a prop del riu Sénia. Va ser una de les possessions de l’Orde de Montesa quan estes terres formaven part de Traiguera. Data del segle xiv i va estar actiu fins ben entrat el segle xx. No és el més antic de la zona, però sí el més important. Primer va funcionar com a molí fariner i molí draper. A partir del segle xvii l’ajuntament de Canet lo Roig, al qual va pertànyer, el llogava com a batà i molí paperer. Més endavant, en els últims temps, va ser una central hidroelèctrica. La seua proximitat al riu i la canalització de l’aigua, que encara ara es pot vore, corroboren el funcionament de la maquinària.

Va estar actiu fins ben entrat el segle xx.

Un conjunt de gran importància

El Molí Canet

Amb el Parc Natural de la Tinença de Benifassà al fons, la grandària de l’edifici, de planta rectangular i amb teulat a dos aigües, mostra la importància que va tenir el lloc. La instal·lació es va ampliar amb un edifici adjacent i una àmplia bassa que recollia l’aigua que li venia de la canal. Voràs les xicotetes comportes que deixaven passar l’aigua cap a la bassa o cap als artefactes que feien moure el molí. Amb diferents propietaris al llarg del temps, el conjunt ara pertany a l’Ajuntament de Sant Rafael del Riu. Tot i que ara no es pot vore l’interior del molí, que està en ruines, sí que pots vore la gran bassa. Encara podràs vore el rellotge de sol que ornamenta la fatxada sud de l’edifici principal.

Una bassa recollia l’aigua que venia de la canal.

Una pineda al costat del riu Sénia

El bosc del Temps

Una pineda al costat del riu Sénia acull el Bosc del Temps. Es tracta d’un bosc de pins de diferents edats organitzat en fileres ordenades. Els arbres tenen una franja de color i una placa en la qual apareix un dia de l’any. La proposta és passejar tranquil·lament entre els arbres per a trobar la data del propi aniversari o qualsevol data significativa. Hi ha 366 arbres, un pi per a cada dia de l’any. Només hi ha una pista: les línies de colors corresponen a les estacions de l’any. Blanc per a l’hivern, verd per a la primavera, groc per a l’estiu i ocre per a la tardor.

Un pi per a cada dia de l’any.

Una instal·lació que dona valor a la natura

El Bosc

Des de Sant Rafael del Riu es pot anar al Bosc del Temps caminant pel camí que passa pel costat del Sénia. Si hi vas en cotxe, és més útil anar des del Castell. Per a fer-ho s’ha de passar el Pont de Sant Rafael del Riu cap al Castell i seguir en direcció a la Sénia. Després s’haurà de travessar el riu Sénia a peu i de seguida el trobaràs. És una instal·lació que es va començar fa més de trenta anys i que dona valor a la natura. Es va crear per a conscienciar de la importància que el medi natural té per a les nostres vides i el nostre benestar i és patrimoni de tots. A més, s’ha convertit en un racó en què diversos ocells, les raboses, els conills i altres animals troben refugi.

És patrimoni de tots.

Un bon exemple de construcció agrícola

El Corral de Ramada

El Corral de Ramada és un bon exemple de construcció agrícola. En este cas es tracta d’una edificació en forma de L feta de pedra en sec. El sostre té forma de volta de canó i les pedres que la formen estan subjectes amb argamassa, una mescla de sorra, calç i aigua. A partir d’una construcció senzilla, es va anar ampliant per a aixoplugar els ramats i també servia per a guardar les eines del camp. Parcialment cobert d’herba i arbustos, es troba en bon estat i es pot visitar.

Servia per a aixoplugar ramats i guardar eines del camp.

Per a trobar el Corral de Ramada, que està entremig dels camps d’oliveres i del terme municipal de Sant Rafael del Riu, s’ha d’anar cap a Traiguera. Sempre seguint carreteretes asfaltades, primer a mà dreta i després a mà esquerra, s’arriba a l’edificació de pedra. Esta zona de Sant Rafael del Riu és un mosaic de camps d’oliveres, però a prop passa el barranc de Cameu. Una mica més avall, el de la Barbiguera. Això indica que en temps pretèrits el territori tenia més aigua i hi havia més zones arbrades per a pasturar.

Hi havia molts masos que vivien d’estes terres

La ruta dels masos

Actualment, en general, el Maestrat està format per pobles que viuen dels conreus de secà, com les oliveres i els ametlers. Abans, en canvi, el territori no era àrid, al contrari: regat per l’aigua del barrancs, es combinaven boscos, camps de cereals, vinya, oliveres, ametlers, horta i arbres fruiters. També significa que hi havia molts masos que vivien d’estes terres, com el Mas dels Macos, el de Fèsol, el de Cervera, el de les Beneites… Molts d’ells ara es troben en estat ruinós o són magatzems agraris o corrals ramaders. Altres, com el Mas de Marcela, el Mas de Saura o el Mas de Naranco són cases de camp. Tot i que la ruta no està senyalitzada es poden transitar els camins de Sant Rafael del Riu per a fer un recorregut per els diferents masos.

La pedra en sec és Patrimoni de la Humanitat

L’arquitectura rural de Sant Rafael del Riu

La pedra en sec és una de les riqueses històriques del territori del Maestrat, i esta tècnica constructiva ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat. A Sant Rafael del Riu destaquen els murs o les bancades que fan de frontera entre camps. També servixen com a límit de les terrasses, de manera que contenen la terra on creixen les oliveres. Caminant pel terme municipal trobaràs este tipus de construccions allà on mires, i també barraques de pedra en sec. A més, les antigues edificacions combinaven murs de pedra en sec amb argamassa, per a fer-les més duradores. Un bon exemple és el Corral de Ramada, que era aixopluc dels ramats.