ANIMACULTURAL
Bel, el poble amb les cases de pedra
En la Tinença de Benifassà
Bel, el poble amb les cases de pedra
Els àrabs van ser els qui van establir-se en l’indret que avui ocupen les cases de Bel. No és d’estranyar, perquè el domini del territori des d’este espai elevat és notable, ja entrats en la Tinença de Benifassà. El rei Jaume I el va conquistar. Així, va formar part de l’Orde de Montesa després d’estar sota el domini del monestir de Benifassà, com la resta dels habitants de l’entorn. Va annexionar-se a Rossell el 1971, però sempre havia estat una vila independent.
El nom del poble pareix que està relacionat amb la llengua basca, i significa ‘negre’, adequat si es té en compte el color fosc de la roca.
Reserva online totes les experiències i esdeveniments
que es fan al Maestrat
La nevera de Bel, just abans d’arribar.
El viatge cap a Bel
Val la pena recórrer els vint minuts en cotxe des de Rossell per a anar a Bel, la pedania inserida en la zona natural de la Tinença. Acompanyen el viatge el romer florit, el timó llimoner i les argilagues abundants. I els ramats de vaques que pasten mansament pels prats. A mig camí voràs una estampa bucòlica del nucli de Rossell, amb el campanar que sobreix i el paisatge de carrasques, la roca gris i les cingleres al fons.
Bel es descobreix entre les carrasques a la dreta de la carretera que puja de Rossell. Just abans d’arribar, un cartell indica el sender que baixa a la nevera. Val molt la pena de visitar.
Estructura de pedra en sec per a fer gel
La nevera de Bel
Les restes de la nevera de Bel, enclotada en l’ombria, et mostraran com se les enginyaven els belencs per a fer gel i tenir-ne tot l’any. Hi ha una estructura redona emmarcada per una de quadrada, tota de pedra seca. Actualment té el sostre enfonsat, però igualment es pot endevinar la forma de la nevera.
En el caminet que descendix abrupte fins a la nevera descobriràs herbes medicinals, que devien utilitzar els belencs en cas de necessitat.
Les cases de tota la vida
Dos carrers i una plaça
Arribar a Bel és vore dos carrers i una plaça. En la plaça Major trobaràs l’església de Sant Jaume, que et rebrà amb dos rellotges de sol, un dels quals de l’any 1800. El carrer del Sol tanca Bel per la part sud del poble i acumula els patis de les cases. Per allà hi entrava el bestiar.
Si passeges pel carrer Major, les casetes de pedra t’acompanyaran fins al mirador. Les baranes, en comptes de ferro eren de fusta, però llevant d’això, pareix que es manté l’estil de les cases de tota la vida. Les llindes de fusta, les portes massisses, les bigues que subjecten els teulats… tot et transportarà al passat.
Ofereix vistes de la muntanya
El mirador
El mirador, al final de Bel, ofereix vistes de les diverses terrasses en què es divideix la muntanya amb els murs de pedra en sec. Els bancals dibuixen el paisatge característic en verds i marrons. Si vens a la tardor, voràs els orons, que destaquen del carrascar per la nota de colors grocs o ataronjats.
D’origen medieval
L’ església
L’arquivolta que emmarca la porta de l’església de Sant Jaume, en el seu lateral, indica que es tracta d’un bonic exemple d’edificació romànica. Se la data de mitjans de segle xiii, té una sola nau i l’acompanya un campanar de tres cossos acabat amb una coberta piramidal. En la part més alta de les escales que et faran arribar a la porta hi ha l’entrada del cementeri, que es manté en la seua posició històrica.
Fixa’t en l’argolla de la porta de l’església, en els trèvols de quatre fulles de l’arcada i en els rellotges de sol, al costat sud.
On trobar les experiències
GEO
360º
Agenda Maestrat
